en 28 anys de la meva existencia no havia viscut mai un cap d'any aix de trist i depriment..ningu te la culpa son coses que passen...pero ara el que mes ganes tinc es de plorar....

mentre tothom encara sopa i prepara el raim i celebra que per fi s'acaba l'any i comença una altre..jo ja estic en pijama a la meva habitacio sola..aquest any i primer cop en els meus 28 any de vida em menjare els 12 grans de raim a la meva habitacio que depriment i que trist...la majoria de noies de la meva edat estan ja preparan-se per despres de les 12 sortir a ballar i celebrar que comença una altre any.....i jo que vols que celebri s'acaba un any patetic per mi i comença un altre amb la mateixa pinta...que trist..l'unic que aquesta matinada espero disfrutar i somiar desde el times square l'unic transportarme alla per veure la combinacio perfecta els nkotbsb aixo espero es l'unic bo d'aquesta nit....

perque fer proposits llistes o promeses no em serveixen de res nomes deprimirme mes del que ja ho estic...com sempre jo fent la friki i somiant e imaginanme una altre vida....i la meva recompensa quan arribara?¿?jo vull que arribi aviat per que a mi ja les coses em superan la millor recompensa egoistament parlan ha de arribar en forma d'home de vampir d'heroi del que sigui algu que arribi just a temps al rescat crec que seria el meu salvavides ara mateix....

com m'agradaria d'aqui un any tot fos radicalment diferent jo contenta i animada amb algu amb qui sortir pasarmo be....com sempre somiant allo que sembla no arriba mai

l'unic que em queda es disfrutar desde la meva habitacio en directe desde el times square de nova york...

trista=( sisplau 2011 canviam la vida

penultim dia de l'any.....la veritat tinc tantes coses a dir qeu nose per on començar aquest any ha sigut per mi un mal any amb moltes coses dolentes moltes!!!!pero moltes moltes!!!!!i la veirtat del nou any que començara d'aqui unes hores no espero que comenci precisament amb molt bon peu..ja se que el meu dicurs sempre es molt negatiu pero soc realista les coses no van be d'un temps cap a aqui i jo ja em conec no em puc fer il.lusions i l'unic que tinc es disfrutar dels petits moments per mi el 2010 ha sigut un mal any..

de les poques coses bones que m'han passat aquest any es potser el retrobament amb dues persones importants a la meva vida la meva amiga berta♥ i la meva cosina susi♥

tambe descubrir i enganxarme a diaris de vampirs

i la sorpresa que m'han donat els new kids i els bsb junts

i..aixo es tot ja se que es molt trist que les millors coses del meu any siguin aquestes pero jo n'estic orgullosa encara que l'any que m'agradaria escriure'n unes altres uns altre desitjos i proposits..pero ja estic somiant un altre cop....ja vaig asumir fa molt de temps que la vida no es com les pelis....i s'han de treure forces d'on sigui i avegades nose com fer-ho....

si tingues aqui la iaia tot seria diferent segur!!!

avui tot va be siii molt be per fora aparentant normalitat..pero per dins..avui es un dia amb una mica de depre i amb ganes d'expressar el que sento de nou encara que em repeteixi soc aixi li dono voltes una i una altre vegada no tinc remei..avui em recordo de tu ..de quan et  vaig veure per primer cop..de quan contava els dies que faltaven per veure't..tonteries que en el seu moment van tenir molt significat i ara mes nostalgia ets un record amarg un record que en dies com avui fa mal la veritat....com m'hagues agradat felicitarte encara que fos pel facebook perque se que avui fas 31 anys..pero per culpa teva i encara nose perque no ho fare perque simplement em vas esborrar sense cap motiu aparent..i jo imbecil de mi continuo recordante i amb fa mal pero que hi farem avegades em surt la vena romantica i em va be escriure de la rabia i plorar de rabia i escoltar tatntes i tantes cançons que et dedicaria....si fos mes valenta et diria el que penso encara que fos per e-mail per el facebook..pero la meva i con¡bardia m'ho impedeixen a mes no val la pena perque quan tinc aquets moments de debilitat de tu despres m'atipo de capricis dels meus favorits dels idols que son idols per mi de la gent que admiro de veritat i s'em passa veient i escoltant musica dels meus grups que encara que siguin persones imposibles son importants i tu ho vas ser pero tot massa platonic massa irreal ..i prefereixo somnia amb altres que amb tu ..pero ja et dic que tinc moments de debilitat amb tu pero ja no com a amor platonic i pensar que bonic o que emocionant o que guapo que rebel que bon music..sino el record amarg ...i la sensacio d'haver perdut el temps el somnis com una imbecil...tenir un amor platonic com tu perfecte rebel amb personalitat music amb la teva gorra sempre amagant la cara de pillo el noi dolent el rocker amb nom de vampir

avui moltes cançons de rabia que m'agradaria dedicarte!!!..saps?¿?ja no hi surts als meus somnis!!

¿How does it feel to be a fallen angel ?..

nomes vull saber perque..perque de cop volta esborrada del facebook..mesos pensant en aquesta pregunta perque..doncs crec que jo mateixa tinc la resposta perque no t 'interessa algu tan frick com jo....quantes vegades he volgut enviarte un missatge amb el perque?em va fer tanta il.lusió trobarte al facebook..i ens vem agregar pero per poc temps el perque continuo sense saber...saps que definitivament perdo el temps amb tu....si si soc una imbècil rematada 7 anys sent una idiota total i perdent el temps..ja sabia que no podia aspirar a res mes que a la teva amistat..jo t'admiraba com persona i com a music i ara m'adono que perdia el temps nomes perque volia ser la teva amiga o almenys per facebook pero ni aixo..
aquesta nit he somiat que tenia el valor de dirtu encara que nomes fos per missatge de facebook..i saps al final del somni jo plorava de rabia buscant algu i aquest algu m'estaba esperant la imatge d'un noi que m'abrarçat i no erets tu era un altre de millor...no et desitjo cap mal al contrari espero que siguis molt feliç perque t'ho mereixes..jo set pensant que erets l'home perfecte el dels meus somnis un crack doncs saps que et dic que no ets tan crack com em pensava i ets tan crack com tu et penses..pero en que he estat pensant durant set anys que tonta i nomes t'he vist tres cops t'he idealitzat i nomes aixo idealitzat!!pero d'altra banda em pregunto per que jo no puc tenir un noi aixi l'home perfecte el rocker em nom de vampir pensava jo..i nits i nits imaginant..com soc una bleda una imbecil que contaba cada any els dies que faltaven per veuret una imbecil que sempre guardara les baquetes que em vas regalar i l'autograf..una imbecil que encara plora molts cops quan escolta blink una imbecil que per sort ja li ha caigut el mite una imbecil que sempre espera aixo soc una fricki que no veia que nomes era un ideal.....una tonta que cada vegada que veu el victor valdes no pot evitar recordarse de tu..perque aixo es el que comences a ser per mi un record a vegades dolç i avegades amarg..estic segura que no ho has fet volguent mes que res per que per tu dec ser molt insignificant algu qui has vist tres cops a la vida i que li has regalat unes baquetes nomes aixo una fricki que et va dir t'admiraba una friki que et va demanar un autograf..i una fricki que et diu que avui al final del meu somni ha vist a un altre noi que no erets tu!!!!peruq tenirte fins ara era un somni que desitjava mes que res en el mon pero ara nomes ets un record i cançons de rabia!!aquest missatge sempre es el que m'agadaria haberte escrit al facebook pero com sempre la por la cobardia moltes vegades no em deixen viure trankila pero saps no ho fare perque encara tinc dignitat i escriuret encara m'humiliaria mes i ja tinc prou amb els meus neguits i pors diaris....ha sigut bonic no et negare tenir un amor platonic com tu perfecte rebel amb personalitat music amb la teva gorra sempre amagant la cara de pillo el noi dolent el rocker amb nom de vampir

gLORIeta

spanish eyes


sang balugrana

orgull blanc-i-blau

cor catala

backstreet girl

takie girl

goonie

hobbit

nkotblock girl

vampirica



foto del dia de mi cumple





gracias!!!



tete y vane(tata)♥

family♥susi♥

martuki♥sandreta♥noe♥berta♥coco♥karliss♥elsy♥

gracias mi tata esther♥



glorieta....cenicienta azulgrana♥ y blanquiazul♥

lori..amelie

sempre m'he sentit identificat amb la pelicula amelie..o mes ven amb el personatge de la amelie una noia que es fa preguntas molt estupides que te somnis que li agradaria que la seva vida fos diferent..l'amelie es una noia que sempre pensa en els altres i quan pensa en ella sempre te por a que les coses li surtin malament..es una peli molt maca l'unica diferencia es que l'amelie troba el seu noi i es corresposta en canvi jo..
be ja se que la vida no es com les pelis pero es guai pensar aixi

jo... la lori

feia mes de 2 mesos que no actualitzaba el meu blog-terapia=)..be doncs

la lori es una persona sobretot amb molta por amb molts nervis sempre..la lori tambe es una persona rencorosa tambe es una persona que sap perdonar pero no oblidar la lori es una persona a qui es molt facil fer mal la lori es una persona que malgrat tot malgrat la seva fragilitat es una persona mes forta del que sembla la lori te poques amigues pero les poques que te sap que l'estimen i molt..la lori es una persona molt hello kitty

la lori es una persona que avegades es veu molt innocent..la lori es una persona molt insegura molt inexperta la lori es una persona molt readical en el sentit de avui estic romantica i un altre dia no..la lori es una persona que viu el moment a qui no li agrada fer plans la lori sempre toca de peus a terra menys quean escolta musica i s'en va a dormir que aleshores la imaginacio vola

a la lori li agraden els vampirs de les pelis i la series!!!la lori es molt de boy-bands i de molt futbol..la lori molts cops plora pero molts cops s'empassa les llagrimes..la lori troba molt a faltar la iaia a la lori moltes vegades li agradaria que la seva vida fos d'una altra manera i ser tan cobarda sobretot quan s'enamora malgrat tot a la lori li agrada ser com es en molts aspectes sobretot en responsabilitat...

aquesta soc jo..afrontant el mes de novembre el meu mes!!d'aqui uns dies faig 28!!!poc a poc un mes que espero sigui maco per moltes raons!!

aquest blog comença a ser una mena terapia per mi un lloc on expressar com sento..gairebe es com diari i la veritat es que comença a enganxarme la idea..una tarda mes mentre escolto els new kids on the block aqui mirant de distreurem mirant de que la tarda no se'm faci molt llarga..intentant aclarar una mica les ideas expressa el que em passa..com si li explikes algu...ahir va ser un dia bastan wai..pero va arribar la nit i de repente el bajon...me cogio por llorar..el de sempre suposo..jo ja em conec sera una setmana complikadeta per moltes coses i simplemente me derrumbe..vaig estar recordant a la iaia com gairebe cada nit e intentant imaginarme els consells que em donaria....

nose ahir plorava mes que res per mi es q estic començant a pensar que seria un gran pas per mi intentar pensar una mica mes amb mi jo sempre fent de cenicenta de mareta..nose haig de pensar una mica mes amb aixo es dolent?jo crec que no que ja aniria sent hora..nose petites coses del dia a dia m'ho fan veure per exemple ara mateix no hiha gaire bon ambient a casa i aixo pot arribar a ser tan engoixant que fins i tot s'encomana..pero no vull no em dona la gana perque jo tampok estik gairebe i nomes em faltaria encomanarme daket ambient aixi que me posat aki a escoltant musica i escribint el blok es una bona terapia...

per variar preguntanme que per variar ens podren passar coses a casa..pq semble que tot o gairebe tot sens torni del reves....pq arriba un moment que tot em superar i ja no se com reacciona ni don treure les forces...
semble que les coses bones son irreals producte de la meva imaginacio i les coses reals son les reals..

per aixo valoro tan les petites coses els petits moments de la vida cuotidiana per mi es basic...

intentan passar pagina i oblidar aquell amor impossible del rocker amb nom de vampir ara nose nose kina parida=)no em vull fer ilusions pero o si espero que la ilusio que pok a pok tinc es converteixi en realitat encara que tot plegat fa una mica de por pero estan normal que jo tingui por no he sigut mai valenta nomes supervivent..pero ja saps q passa lori si et fas moltes ilusions al final res a mi em pot i molt la timidesa amb els nois i sumat a la meva superangoixa ja veurem...nose a mi la veritat alguna cosa comença a sentir nose ja veurem m'agradaria molt la veritat pero la lori es molt complicada.....

DANI JARQUE :el cel és blanc-i-blau

Tocaremos el cielo con las manos - Javier Chica

¿Que tal amigo? No sé cómo empezar… Me han dado la posibilidad de escribirte unas palabras y no lo he dudado ni un segundo. Hoy hace un año que te fuiste. Resignados, seguimos esperando un porqué. Una pregunta sin respuesta. Te contaría tantas cosas, que todo un diario quedaría pequeño para ello.


Un año después de que te fueras, seguimos pensando que es mentira, que estas en un lugar mejor, pero nunca que nos dejaste para siempre. Sabes que hemos vivido una temporada muy dura, una temporada en la que gracias al estadio que tu inauguraste como capitán, conseguimos prácticamente la salvación. Dicen que cuando jugamos allí lo hacemos con 12. Y es verdad. Te notamos muy cerca. La temporada pasó y lo único que nos queda es tu recuerdo. Por cierto, España ganó el Mundial, ese Mundial que tu te merecías, y así lo demostró tu gran amigo Andrés, que nos volvió a emocionar a todos con su gesto.


Yo he tenido un verano atípico. Una lesión me dejó prácticamente sin vacaciones pero las pocas que tuve las aproveché. Estuve varios días en el mar, pescando, en aquellos rincones que tú frecuentabas sin parar, donde varias veces te había acompañado y donde nos relajábamos sin más. Sólo necesitábamos un par de cañas de pescar, un par de arpones, la zodiac y un poco de paciencia, como siempre hicimos.


Ha pasado un año y seguimos pensando cada día en ti. Y seguiremos haciéndolo toda la vida, pero no te olvides que tocaremos el cielo con las manos para que puedas estar con nosotros.

No te has ido - Ferran Corominas



Hola Dani: Ya ha pasado un año del horrible día de pretemporada en tierras italianas. Ha sido un año realmente duro para mí y también para todo el equipo.


Cómo me gustaría decirte todas las cosas que me han pasado y volver a charlar como hacíamos bromeando en todo momento. Para mí no te has ido, porque siempre pienso en ti o veo fotos tuyas en casa. No voy a dejar que mi recuerdo de ti se vaya. ¡Me gusta recordar todo lo que hacíamos juntos! La tristeza inicial que sentía (y que en determinados momentos siento) se ha convertido en recuerdos positivos de los grandes momentos que vivimos el uno con el otro. ¡Qué bien me lo pasaba contigo! Ya sabes que lucharé para que estés orgulloso de tu amigo y lo voy a lograr. Puedes estar seguro de ello. ¡Ah! Otra cosa, ¡tienes una hija guapísima! Es normal, conociendo a sus padres.






Bueno Dani, quiero que sepas que te echo de menos y que siempre estarás en mi corazón.






Un abrazo amigo.

Eternamente en deuda - Moisés Hurtado




Ha pasado un año desde que partiste. Un año que lo ha cambiado todo para mí. El momento más duro que me ha tocado vivir, hasta ahora, me ha recolocado y ha significado un antes y un después en mi vida. Las alegrías ya no son iguales. Y las tristezas tampoco. Aprendes a relativizar todas las cosas que te pasan, tanto las positivas como las negativas. Creo que me pusiste la primera capa de ese tipo de corazas que se pone la gente que ha sufrido un hecho trágico para no venirse abajo.






Hace poco leí que la felicidad si no es compartida no existe. Me hubiera gustado compartir muchos momentos felices contigo. Allí donde estés, sabes que te estaré eternamente agradecido por mostrarme muchos caminos. Y más agradecido te estoy de que todos ellos hayan tenido que ver con la honradez, la humildad y el ser buena persona, que para mi no es lo importante, sino lo único.






No te recordaré tanto por cómo eras dentro del campo, sino por lo que transmitías fuera. Así que, seguramente, te tocará acompañarme en todas las decisiones importantes de mi vida, como ya has hecho este año. Me darás buenos consejos y me guiarás. Y yo estaré eternamente en deuda contigo hasta que algún día te la puedas cobrar. Siempre estarás con nosotros.

DANI JARQUE el cel es blanc-iblau (1983-2009)

recordo aquell moment d'incertesa d'angoixa..quan vaig saber la noticia....una sensacio dificil d'explicar i molt molt dificil d'oblidar...recordo estar llegint la noticia amb llagrimes als ulls i al costat el meu germa marc amb cara d'incredulitat....mai oblidare aquella tragica nit la vida d'un dels jugadors que admirava de l'espanyol s'havia apagat de cop i volta no m'ho podia creure...el mon del futbol va quedar en estat de xoc..no podia creure que ja no tornariem a veure al dani cada diumenge lluint el seu braçalet de capita fent de lider....posant seny.

i son en aquells moments de tristesa quan recordava els gols importants que havia fet pel seu equip a la uefa del 2007 o un gol que li va marcar el madrid...era un gran jugador..i ha deixat un gran buit dins i fora del terreny de joc....i com aficionada que soc blanc-i blava vaig plorar ho reconec aquella nit quan ja era al llit i recordava gols jugades partits contra al barça la seleccio catalana..les llagrimes de la derrota de la uefa del 2007..i intentan tot i aixi animant als seus companys..va ser una gran lider.

van ser dies molt tristos..veure la seva famila plorant..els comanys d'equip van ser uns dies on cada cop que posava la tele no podia evitar les llagrimes als ulls..

tothom segueix recordante..quan vaig veure que l'andres iniesta et va dedicar el gol de la final del mundial s'em va fer un nus a la gola no vaig poder cridar aquell gol...va ser un moment emotiu precios i un detall d'algu que t'estimava molt i t'apreciava molt i mai oblidare el que duia escrit a la seva samarreta ¨dani jarque siempre con nosotros¨

el cel es mes blanc-i blau que mai..esportistes com tu, persones com tu, homes com tu han fet que jo i  molta gent estigui orgullosa de ser del espanyol i sentir aquets colors amb molt d'orgull

1 any despres tothom et segueix recordant amb emotivitat cada diumenge al minut 21..el teu minut un minut d'aplaudiments de records d'emocions cada diumenge no t'oblidem DANI JARQUE

carta de Moisés a Dani Jarque (1 any sense dani jarque)

Estos últimos días nos hemos vestido de luto por la pérdida de un ser querido como Dani Jarque. Jarque ha hecho estremecerse al mundo del fútbol y del deporte en general, con su repentina y trágica muerte.


Algo que todavía muchos no nos podemos creer. Después de unos días duros, he decidido escribir unas líneas en memoria de alguien, de quien me siento profundamente orgulloso de habérmelo podido cruzar en la vida y que siempre ocupará un rinconcito dentro de mí.

Seguramente hayamos visto su dorsal 21 y su apellido, Jarque, en todos los medios. Un chico fuerte, joven, sano, con un futuro espléndido por delante. Pero cierto es, que si habláramos solo de Dani, únicamente sus más allegados notarían la diferencia. Ellos han perdido a un chico sencillo, discreto, humilde, amigo de los suyos, con una honestidad y generosidad enormes. Sólo ellos, los que compartían su día a día, saben cómo era Dani, sólo ellos, a día de hoy, se despiertan por la noche esperando que acabe esta pesadilla.

Porque por encima del futbolista que todos conocíamos y por encima de pertenecer a este negocio/espectáculo/deporte desde pequeño, Dani tenía una vida privada llena de ilusiones y objetivos. A punto de formar un familia con el nacimiento de Martina, al lado su mujer Jessica; con una hermana a la que le gustaría haber visto más; unos padres orgulllosísimos de cómo era su hijo o una serie de amigos incondicionales de toda la vida.

Todos ellos tuvieron que compartir su profundo dolor, con todos los que le hemos visto forjarse como jugador. Les arrebatamos cierto espacio privado.

Por todo ello, sólo quería hacer saber que para nosotros Dani Jarque siempre estará en nuestra memoria y nuestros corazones. Y pese a que la vida sigue y aunque quizás sirva de poco, personalmente, me gustaría agradecer el haber conocido a Dani en vida y no me cabe duda de lo orgullosos que sus seres queridos se deben de sentir, por cómo fue Dani en todas las situaciones y con todos los que nos cruzamos con él.

Ese sentimiento permanecerá imborrable y ahí estaremos año tras año.

Todos mis compañeros y yo mismo, creíamos mucho en él. Ha sido nuestra verdadera alma estos últimos años. Quizás no ha sido tan mediático como otros pero para todos sus nosotros, era un ejemplo. Él era jerarquía, ambición e intensidad en todo lo que hacía.

Esperamos que nos transmita desde dónde quiera que esté, esa fuerza que sólo él tenía.

Personalmente cierto es que hubiera preferido estar jugando en regional pero a su lado, aunque tenemos que pensar en todo lo que él nos dio en vida y tratar de que nos sirva su ejemplo. Sería la mejor forma de rendirle homenaje.

Para terminar necesito despedirme de ti.

“Ahora mismo sólo puedo reprocharte una cosa: con todos los buenos momentos que hemos vivido juntos con el grupo, en mil y una ocasiones durante todos estos años, me dejas grabado en la cabeza, una última imagen en la habitación de Coverciano que no te hace justicia.

No quiero recordarte así. No quiero guardar en mi memoria esa fatal última vez que te vi. Quiero recordarte con todos los valores que de ti aprendí y sé que siempre estarás entre nosotros.

Allá dónde estés, siempre te llevaré en el corazón.

Gracias por todo amigo.”

cada nit

m'agrada viatjar en el temps..es una aficio que tinc...recordar molts moments..diferentes epoques de la meva vida petits grans records

recordar molt a la iaia

recordar moltes anecdotes..es curios qan mes gran em faig mes recordo coses de qan era molt petita

recordar olors de las chuches que em compraba l'avi en una botiga molt petita del poble nou...o els pastelitos i donetes q em compraba la iaia davant del parbulari=D

recordar diferents epoques de la meva vida i ferme la pregunta ara fa tants q feia o kin pentina portaba magrada fer akets viatges en el temps

cada nit recordo..viatjo en el temps revivint els records bons i dolents amb nostalgia..pero son records i jo visc de records les cançons em porten records els llibres em porten records el fubol em porta records la familia em porta records

cada nit viatjo a la meva infantesa adolescencia als records mes propers revisc els concerts els momets mes feliós els meus tristos i com sempre cada nit refelexiono sobre la meva gran paraula temuda l'angoixa pero tambe amb la meva paraula favorita heroi

cada nit...

ROGER GARCIA JUNYENT♥

EL MEU PRIMER AMOR...PLATONIC

recorodo perfectament l'estiu de 1995..tot va començar amb un poster dels jugadors de la masia del barça....i de seguida tu...amb aquella timidesa els teus 18 anys..mai no s'oblida el primer idol q per mi va ser gairebe un amor!!!

recordo q nomes et veia a tu als partits i akells gols!!!!=D

fotos entrevistes..home de pokes paraules pero em vas robar el cor!!jo volia q fossis el meu novio!!!!somiaba q et conexia!!!!

quants records l'estiu del 95 comencaba la meva adolescencia i s'iniciaba la epoca de boja pel futbol gracias a la lleva del mini!!!

i fins avui..per tu vaig sentir autentik amor!!!el meu jugador preferit!!!una epoca molt maca de la meva vida encara q tot fos platonic les fotos els posters els partits de futbol es convertian als meus 12 anys en autentiks aconteixements nomes per vueret 15 anys despres records molt bonics poemes cançons i un desig encara molt vigent el de tenir un novio com tu...em va saber greu qan vas marxar del barça pero t'en vas anar molt aprop i em vaig fer perika!!!fins q et vas anar al villarreal i et vaig perdre la pista despres de l'ajax et vas retirar pero encara 15 anys despres et tinc molt present i guardo les fotos q em vas enviar amb molt carinyo tu i l'oscar!!!!em va fer molta ilusio rebre fotos signadas per tu creia q mai t'arribaria la carta q et vaig escriure!!

molts i bons records em portes roger garcia junyent el meu preferit l'idol de l'adolesecencia,poemes cançons q em recordaban sempre a tu un amor platonic pero un gran amor !!!!

i un dia mes....escribint les meves angoixes..q ningu llegeix pero q a mi em seveix de terapia..un dia mes  a l'espectativa de a veure q pasara no soporto la incertesa m'angoixo molt pensar q puc tornar a pasar molt mal moment.....espero q no vagi a mes q numes sigui un ensurt...pero de veritat qan mes ganas tinc d'aixecar cap i fer cosoes patapam una altra trampa per el cami...molt engoixada tan debo sigui un ensurt i no hagi de tornar el metge pq ho vai passar fatal

ara q semblava q inclus la meva sikiatre m'havia dit q em trobaba molt millor d'anim i em ganes de fer coses ara q tornaba a pensar q si vull puk

ara q fins i tot m'estaba plantejan treballar despres de l'estiu ara q pensaba anar a la platja fins i tot un cop per setmana pero ja veus un cop mes a l'espectativa..iaia ja ho veus espero q numes sigui un ensurt..sort de les petites coses del fublo de la musica del petits moments amb els herois somiats.....i com sempre aguantant...espero  poder anar molt aviat a la platja en tinc moltes ganes m'agradaria anar-hi el dilluns pero ja ho veus sempre em passen coses i totes dolentes..l'unic q jo sempre se q puk contar am la teva presencia pq se q ets amb el teu esperit la teva anima almenys se q et tinc sempre al meu record!!!

de nou un dia mes una setmana mes tot son problemes....no puc estar mai trankila o almenys me dura en un abrir y cerrar de ojos...sembla que tots els marrons mels haig de menjar jo i no es just pq?¿?a sobre este calor agobiante e incomodo...y yo sin desconectar siempre dandole vueltas a todo siempre alerta siempre con la sensacion q pasara algo frustada intentant sortir endavant com es pot y los problemas vienen y vienen i una tarda mes escribint el q ningu llegeix nomes jo..com em sento expresant potser el q vull pero no vull...

i despres tu continues en mi mente pero aixo ja es secundari pq estik tan agobiada amb el problemes del dia a dia q pok a pok vaig oblidante menys qan poso musica o sento el teu nom...

un dissabte mes sense poder concentrarme ni distreurem..per culpa dakelles coses del dia a dia q venen sempre en mal moment i sempre negatives i no se d'on trec les forces de veritat..passar pagina q facil de dir!!!

amb la mama i el papa a san quirze

ahir malgrat tot va ser una nit de records de familia de nostalgia d'emocio ahir vem celebrar una revetlla molt maca i aixo q jo no estaba gaire be...ahir va ser una nit molt especial envoltada de la famila de la gent q estimo vam veure unes pelis de familia d'akelles antigue q m'agraden i vam passar una bona estona plena de records de somriures pero tambe de absencies pero em va anar molt be feia temps q no m'ho passava tan be...pq jo pokes vegades m'ho passo be pq com sempre dic la felicitat em dura molt poc..aprenent a conformar-me am el q tinc aprenent de mica en micapq malgrat la mala racha estem aki...fent el q podem..

gracies per la nit tant especial d'ahir familia

iaia vaig sentir la teva presencia com si desde on estiguessis tu ahir tb miraves akelles pelis!!!!

qan sembla q tot comença de mica en mica a anar be sempre hiha alguna cosa q s'espatlla..sempre en akesta casa passa igual..yo siempre digo demasiado bien va todo y patapam un altre problema..ja se q em queixo de mena..pero es q portem una ratxa....y mientras aguantando como se puede..esperan akella recompensa anhelada..q mai arriba..

la felicitat sempre dura pok aki....si la meva anisetat dures com la meva felicitat jo ja estaria contenta...pq aixo voldria dir q l'ansietat em dura pok ja m'agradaria ja!!tot son problemas n'acaba un i ja en comença un altre..y mientras aguantando mecha...kin mal rollo el 2010 tampok es el meu millor any la veritat..qan podrem estar una llarga temporada trankils a casa?¿?em sembla q no demano gaire jo a la normalitat per mi ja es sen diu luxe..pero ens dura molt pok..tot surt del reves i tinc moments de tot q m'ho prenc a broma o moments q m'ho prenc fatal i no es per menys..

sort tinc de la paraula desconectar..una bona canço a l'mp3 i durant uns minuts el problemes se'n van
sort tinc d'una bona peli fins q s'acaba i torno a la realitat
sort tinc d'akesta imaginacio q tinc per escaparma a mons o conec als meus idols
sort tinc del esperit de la iaia q sempre macompanya sempre penso q diria ella amb tot amb les meves coses amb les de la familia..

y sort tinc de tu q encara q no et pugui tenir ni ara ni fa set anys ni mai almenys en el smeus somnis en les meves cançons en video clips hi ets esperit roker,amor platonic.heroi vampir princep=)fins i tot en aixo tincmala sort...i m'haig de conformar estiman-te odiante=()

un altre text rallada de les meves..almenys escriure em va be...

el meu món

 uff el meu blog el tinc una mica abandonat la veritat..total no se'l llegeix ningu..millor aixi puk el q em dongui la gana be gaire b...sin muchas ganas la verdad..rayada..encerrada en mi mundo..qando me voy a dar quenta de muchas cosas de muchos imposibles..dejar de soñar para hacerlo realidad qando..como puede ser q no escarmiente....almenos escribir me hace sentir un poco mejor..aun asi se tu siempre seras muy importante para mi...i miss you i amb aixo ho dic tot..q somiar es molt bonic pero numes aixo somiar...q em recordes molt....q no tinc remei..pero q m'inspires i q em treus la son q 7 anys son molts en silenci..i q si no ho escric rebento...q m'inspires q em treus la son tot aixi tots als anys q han passat y tu sense saber-ho y no sabras mai..i miss you.... fallen angel!!

Si pudiera tenerte y quererte a la vez


Si tuviera tu amor no lloraría por ver que no te tengo y me pierdo y te quiero tener


pq set anys son molt anys..un dolç patiment..unes llagrimes tristes d'anyorança,records breus..ets un somni molt bonic..

per molts anys sandreta!!!

avui sandreta et dedico el blog!!

per molts anys wapi!!!

encara avui recordo qan ens vam coneixer a campus!!!!desde el primer dia ja ens vem fer amigues!!qans records!!m'hauria agradat estar i compartir mes anys amb tu a classe!!!akelles classes de literatura de geografia!!sempre ens guardavem el lloc i sempre els apunts!!i explicant-nos les coses!!

et vull dir q per mi ets una de les millors amigues q tinc!!i desde q ens coneixem no hem perdut mai el contacte!!i axo per mi es molt important pq ja se q ens hauriem de veure mes culpa mia jiji pero encara q no ens veiem se q sempre puk contar amb tu!!!!

i com tu vas dir amigues per sempre sandreta!!et prometo q ens veurem aviat!!!

espero q ho passis molt be en el teu dia sandreta!!!!pero mi ets una de les persones mes importants!!!nomes fa tres anys q som amigas pero es com si et conegues de molt de temps!!espero q t'hagi agradat tots els meus regalets!!

per molts anys i moltes felicitats

petonets

gloria i marc

Perquè tu (MH22)

Pel teu somriure


Per la teva manera de ser

Perquè tot el que veig i sento per tu m’agrada

Perquè ets interessant

Perquè ho sé i alhora no ho sé

Perquè ets diferent

Perquè tens sentiments bonics

Perquè passes desapercebut

Perquè ets discret

Perquè em crides l’atenció

Per la teva humilitat

Pel teu orgull

Pel teu esperit

Perquè ets lluitador

Perquè ho has passat malament

Perquè ets un home guerrer

Pel teu caràcter

Per la teva bellesa natural normal i corrent

Perquè nosé que m’agafat amb tu

Perquè no et conec

Perquè he sentit poc la teva veu

Perquè els teus ulls diuen moltes coses

Perquè t’admiro

Perquè no ets mediàtic

Perquè algun dia m’agradaria que llegeixis això que t’escric

Perquè et vull conèixer

Perquè ets un gran jugador de futbol

Perquè em fas posar vermella

Perquè vull venir a l’estadi

Perquè vull tenir el teu autògraf

Perquè et vull demanar la samarreta a canvi de dos petons

Perquè m’agrada el teu nom

Perquè no ets perfecte

Perquè m´has robat senzillament el cor

Perquè mai havia escrit aquestes paraules per ningú

Perquè em va emcionar la carta que vas escriure al teu amic, al nostre capità

Perquè portes els colors i l’escut a la sang

Perquè ets un príncep blanc i Blau

Perquè ets un heroi silenciós

sembla facil pero no ho és...sóc mes forta del crec jo mateixa...maquillar l'angoixa...guarda-me per mi aquestes sensacions....no és facil...i no és pq no tingui ningu per compartir aquets moments de feblesa q es presenten diariament..no és aixo...es q es molt complicat..es q jo soc molt complicada i prefereixo querdar-mu per mi..se q no es bo pero potser si ho comparteixo pensaran quina tonteria...pq precisament es el q jo penso kina tonteria!!!!

el meu cap no desconecta mai..em costa escriure akestes sensancions..penso penso i penso en la vida..en mi..en la iaia q la trobo molt a faltar a que em diria..pq malgrat q tinc una familia i amistats q m'estimen moltissim i fan sentir molt importan..crec q la iaia es l'unica q m'entendria si li explikes les meves coses..de fet la sento aprop pq ella segu q em veu..

com deia penso en la vida en mi..en si un dia cambiara,o camviare...penso en la vida dels altres i em formulo preguntes(pq los demas si y yo no...pq la gent t sort...nose coses q torno a repetir si explikes sonarien a bestieses)pero com diu una canço de colplay q m'agrada molt nadie dijo q fuera facil...

pq avegades penso pq la vida no es com els finals de les pelis?pq jo em sento molt identificada en la peli amelie pero a la realitat no visc feliç amb l'home dels meus somnis(q n´hi ha i molts jiji)

pq tot no pot ser com els contes de fades com els q màgraden a mi la tipicia noia q no ha tingut mai una felicitat completa fins q apareix el princep?

pq em considero rara per la meva edat per moltes coses q torno a dir si explikes sonarien a tonteria..pero si soc molt rara per la meva edat

es dolent q pensi sempre en els altres?es a dir primer els altres la seva felicitat i despres la meva es dolent aixo?¿?jo crec q no..pero suposo q a la llarga docns akestes sensacions em passen factura

i q hauria de ser mes valenta a la vida hose..si jo en soc concient pot ser aket es el problema...pot ser la majoria de noies de la meva edat de ben segur pensen en unes altres coses jo en canvi continuo dient i considerantme rara..nose estik filosofan massa..avegades millor dit sempre penso q la meva felicitat dura pokets instants i sempre acabo fent la mateixa reflexio avegades sembla q la felicitat y les coses bones q algun dia espero q em regali la vida em facin por pot semblar una tonteria pero no ho és sempre penso massa bon dia tinc jo avui..nose la felicitat em fa por?¿?potser si

diumenge de rams

la iaia sempre em comprava la palma mes gran i mes maca i la guarnia em gominoles y un rosari de sucre!!!i em comprava uns vestidets perque anes ven mudada..quins records quins temps mes bonics a mi aquell dia el diumenge de rams era un dia molt especial pq anava a beneir la palma amb la iaia el papa la mama i la familia i jo ben orgullosa..aquesta foto sempre m'agradat molt!!!!

[b][Ocho papeles en blanco]
Imposible de pasar por alto, imposible que se rompa, probable que se desgaste por el tiempo…la melodía del mundo, la amistad, el amor, lo abstracto, el [misterio] que guardan las palabras que nunca pronunciaremos, la hermosa sensación de vivir algo totalmente nuevo, experiencias que curten y se escriben con letras de fuego dentro de nosotros, experiencia que nos hacen crecer rápido, tan rápido que a veces vivimos un frenesí temporal y pensamos que no nos tocaría haberlo vivido, en el fondo aun tenemos el alma joven, recordamos nuestra [infancia] como un tiempo feliz, bonito y lleno de ilusiones, por cada golpe de la vida se desgasta el espíritu de niño que todos llevamos dentro, nuestras prioridades cambian y nuestro mundo nunca vuelve a ser el mismo que dejamos atrás, en una [utopía] que jamás se cumplirá, por que las cosas no están hechas para que salgan según se planean, por bien o por mal la vida se rige por los pequeños momentos, las personas importantes, ángeles en la tierra, [héroes] en nuestro corazón, capaces de arrancar una sonrisa de un jodido jueves, capaces de dar fuerza y calor al camino, capaces de darnos la ilusión de vivir…pequeños momentos que hacen que la vida sea distinta, y pienses que todo está bien, que todo lo que nos ofusca tiene solución y la sonrisa en nuestra cara no nos deja [pensar] nada más que no sea seguir hacía delante, mirar con firmeza el futuro, luchar por los problemas y por los seres queridos, sentir devoción por alguien, quitarle la [angustia] a un hermano diciéndole que todo irá bien mientras aprietas su mano, abrazar con fuerza como si te agarraras al único pilar entero del mundo…mirar al enorme cielo [azul] y pensar en la gente que no está y desearías que estuvieran a tu lado para darte el apoyo que tanta falta te hace. Cuando conoces a alguien o tienes alguien al lado que no distingues si es amigo o hermano y te hace sentir cualquier cosa de estas, puedes pensar que estas soñando en un [sueño] eterno y que el mundo de repente parece tener un poco más de color.[/b]

[i]-Fruto de las maravillosas mentes de mis amigos/hermanos Jasvi y Gloria que les quiero y son demasiado importantes para mí.
(texto escrito por mi tete q es un crack)[/i]




muchos besos
GLORIETA♥...cenicienta de colores azulgrana y blanquiazul=)
..muy sensible=(..sentimental
en tus sueños yo no soy la protagonista pero tu en los mios eres mi principe. en els meus somnis jo no soc la protagonista pero tu en el meus ets el meu princep(MH22)
Perquè ets un príncep blanc i Blau
Perquè ets un heroi silenciós

diumenge de rams

la iaia sempre em comprava la palma mes gran i mes maca i la guarnia em gominoles y un rosari de sucre!!!i em comprava uns vestidets perque anes ven mudada..quins records quins temps mes bonics a mi aquell dia el diumenge de rams era un dia molt especial pq anava a beneir la palma amb la iaia el papa la mama i la familia i jo ben orgullosa..aquesta foto sempre m'agradat molt!!!!

yo=D

como pasa el tiempo!!!!!muy deprisa la verdad

un deseo?ser feliz para siempre!!

GLORIETA en tus sueños yo no soy la protagonista pero tu en los mios eres mi principe. en els meus somnis jo no soc la protagonista pero tu en el meus ets el meu princep(MH22)

Perquè ets un príncep blanc i Blau

Perquè ets un heroi silenciós

amelie

THE SCIENTIST
Come up to meet you, tell you I’m sorry,


You don’t know how lovely you are.

I had to find you, tell you I need you,

Tell you I set you apart.



Tell me your secrets and ask me your questions,

Oh, lets go back to the start.

Running in circles, coming in tales,

Heads are a science apart.



Nobody said it was easy,

It's such a shame for us to part.

Nobody said it was easy,

No-one ever said it would be this hard,

Oh take me back to the start.



I was just guessing at numbers and figures,

Pulling your puzzles apart.

Questions of science, science and progress,

Do not speak as loud as my heart.



And tell me you love me, come back and haunt me,

Oh and I rush to the start.

Running in circles, chasing tails,

And coming back as we are.



Nobody said it was easy,

oh its such a shame for us to part.

Nobody said it was easy,

No-one ever said it would be so hard.



Im going back to the start.



oh, ooooo,

ah, ooooo,

oh, ooooo,

oh, ooooo

(mh 22) per tu

Pel teu somriure


Per la teva manera de ser

Perquè tot el que veig i sento per tu m’agrada

Perquè ets interessant

Perquè ho sé i alhora no ho sé

Perquè ets diferent

Perquè tens sentiments bonics

Perquè passes desapercebut

Perquè ets discret

Perquè em crides l’atenció

Per la teva humilitat

Pel teu orgull

Pel teu esperit

Perquè ets lluitador

Perquè ho has passat malament

Perquè ets un home guerrer

Pel teu caràcter

Per la teva bellesa natural normal i corrent

Perquè nosé que m’agafat amb tu

Perquè no et conec

Perquè he sentit poc la teva veu

Perquè els teus ulls diuen moltes coses

Perquè t’admiro

Perquè no ets mediàtic

Perquè algun dia m’agradaria que llegeixis això que t’escric

Perquè et vull conèixer

Perquè ets un gran jugador de futbol

Perquè em fas posar vermella

Perquè vull venir a l’estadi

Perquè vull tenir el teu autògraf

Perquè et vull demanar la samarreta a canvi de dos petons

Perquè m’agrada el teu nom

Perquè no ets perfecte

Perquè m´has robat senzillament el cor

Perquè mai havia escrit aquestes paraules per ningú

Perquè em va emcionar la carta que vas escriure al teu amic, al nostre capità

Perquè portes els colors i l’escut a la sang

Perquè ets un príncep blanc i Blau

Perquè ets un heroi silenciós

feliz cumpleaños moises(mh22)

Perquè tu

Pel teu somriure
Per la teva manera de ser
Perquè tot el que veig i sento per tu m’agrada
Perquè ets interessant
Perquè ho sé i alhora no ho sé
Perquè ets diferent
Perquè tens sentiments bonics
Perquè passes desapercebut
Perquè ets discret
Perquè em crides l’atenció
Per la teva humilitat
Pel teu orgull
Pel teu esperit
Perquè ets lluitador
Perquè ho has passat malament
Perquè ets un home guerrer
Pel teu caràcter
Per la teva bellesa natural normal i corrent
Perquè nosé que m’agafat amb tu
Perquè no et conec
Perquè he sentit poc la teva veu
Perquè els teus ulls diuen moltes coses
Perquè t’admiro
Perquè no ets mediàtic
Perquè algun dia m’agradaria que llegeixis això que t’escric
Perquè et vull conèixer
Perquè ets un gran jugador de futbol
Perquè em fas posar vermella
Perquè vull venir a l’estadi
Perquè vull tenir el teu autògraf
Perquè et vull demanar la samarreta a canvi de dos petons
Perquè m’agrada el teu nom
Perquè no ets perfecte
Perquè m´has robat senzillament el cor
Perquè mai havia escrit aquestes paraules per ningú
Perquè em va emcionar la carta que vas escriure al teu amic, al nostre capità
Perquè portes els colors i l’escut a la sang
Perquè ets un príncep blanc i Blau
Perquè ets un heroi silenciós

ZLATAN IBRAHIMOVIC

EL MEU IBRA!!!=D

Mr. A ( ALEXANDER JAMES MCLEAN!!!)

I'M A MR A!!



MY REBEL HERO


BONEGIRL

Carta a mi yaya Josefa..un any sense tu

Querida yaya..ha pasado un año desde que te fuiste y no pasa un solo dia q no me acuerde de ti y es que para mi tu fuiste una de las personas mas importantes de mi vida!!

Como añoro tus consejos siempre mas sabios…tus historias que me contabas de cuando la guerra y de cuando eras joven….y como hecho de menos esos momentos de risas entre tu y yo…si es que compartimos tantos momentos…..yo queria estar contigo…y esos abrazos….la única persona que me llamaba Glorieta…. Hoy me acuerdo especialmente de ti…te hecho tanto de menos mi yaya…..toda la familia te hecha tanto de menos..siempre estamos contando anécdotas divertidas o frases graciosas que siempre decías….

Mi yaya te recuerdo muy bonito.. con mucho cariño y amor..sé que desde donde estes sé que me cuidas losé.. sé que no te gusta verme llorar ni sufrir..sé que te encantaba verme reír…si es que eras mi madrina, mi iaia…fueron tantos momentos felices contigo como me cuidaste cuando estaba malita o los años que te pasaste recogiendome a la salida del cole y me consentías meriendas ricas, algún regalito, y me comprabas la revista que me gustaba y decías que salían los hombres guapos que así es como le llamas a mi bsb!!!

Para mi no es fácil escribirte esta carta porque es la primera vez que puedo escribirte desde que te marchaste y estoy muy emocionada.

Mi querida yaya..compartimos tantos momentos…hasta compartimos habitación por un tiempo y fue genial mi yaya me contabas tantas historias y a mi me encantaba!!y esos disfraces que hacías tu misma para el carnaval de mi escuela..eran preciosos de rusa de dama de rosa!!! Y que me dices de las cortinas que me cosiste para mi primera comunión todavía las tengo con esos elefantitos y esos ositos!!!me encantan esas cortinas!!!

Espero que te guste esta foto que puse yo era tan pequeñita y tu tenias una sonrisa!!!! Allá en donde estés espero que te guste esta carta que llevo unos días escribiendola,y ha sido difícil …todavía a veces no me creo que ya no estés aquí pero se que estas que cuidas de mí y de la familia que ahora eres nuestro ángel de la guarda.

Yaya para mí la mejor abuela!!! Gracias por tu amor.por enseñarme tantas cosas..me parezco tanto a ti… ese nervio de no parar un segundo de tener mil cosas en la cabeza…gracias a ti aprendi a cocinar a llevar una casa… las dos personitas muy pequeñas pero a pesar de eso ser muy guerreras y las dos somos más fuertes de lo que nosotras os pensamos..me parezco tanto a ti..para mi es un orgullo!!porque para mi fuiste y sigues siendo tan importante mi yaya!!muchas veces todavía te oigo o te siento cerca de alguna manera!!!

Hoy mas que nunca te recuerdo mas, hoy mas que nunca para ti esta carta mi yaya desde el mismo instante que te fuiste ya te heche de menos y desde el primer momento en que te marchaste siempre siempre para mi SHOW ME THE MEANING OF BEING LONELY!!!



T’estimo iaia



glorieta

Ya está todo dicho, un millón de palabras ya han sido vertidas sobre el amor, sobre el querer, sobre como respirar el aire de la persona que queremos, y de cómo nos falta sin no está… ya está todo dicho, ninguna palabra será nueva entre tu y yo, mil silencios nos separan ahora, entre nuestros mares no hay tierra de por medio, no hay timón en nuestra historia de interminable sabor, lo dijimos todo, dijimos no sentir nada, y era una más de nuestras locuras sin sentido. No hay palabras en esta ciudad del amor, se desvanecen, se pierden, se deshacen cual azucarillo… no logro encontrar una explicación, no logro saber que sucedió, es difícil amar cuando sabes que todo está dicho, cuando sabes que las palabras no acompañan al corazón, cuando te duele algo y no sabes el motivo exacto.
Perder el camino de la razón, recuperar el camino de la dignidad y la cordura, la humildad de saber que esta vez puede ser un final inesperado, un giro improbable de la vida, un nuevo rumbo que empieza del final, un nuevo lugar dónde las palabras vuelvan a ser genuinas, y las miradas sinceras… intentar querer de nuevo, recoger los pedazos de otoño y recomponer el alma, curar las cicatrices internas, mirar al cielo, y ver un nuevo mundo… volver a caerse, y encontrar una manera distinta de levantarse sin perder el ánimo de saber que no será la primera ni la última vez que caemos, el objetivo es vivir haciendo feliz a los que te rodean, ellos merecen una sonrisa cada día, estés abajo o estés arriba del todo, con el tiempo se aprende que el cielo acaba doliendo, que la caída es más dura, y que lo bueno es saber apreciar las cosas más pequeñas.
La vida es un gran teatro, de sueños y de tristeza, el protagonista es cada uno en su vida, y el resto del mundo espectadores, las personas importantes forman parte de tu gran espectáculo, a todos nos gusta vivir, a todos nos gusta ser el protagonista de nuestra historia, compartida con gente especial, la vida un gran espectáculo, como un circo, hay días que tocas la gloria con los dedos y otros… luchas por aquello que quieres. Ya está todo dicho, si, hasta que alguien vuelve a decir te quiero.


[Said it all*]

monsieur HENRY je t'aime =D

per mi ets el millor!!
ets el meu titi!!=)

moises

ets un princep..el meu princep blanc i blau=)^^

els desitjos són somnis per quan estem desperts...silence please i'got something to say....



lori