sembla facil pero no ho és...sóc mes forta del crec jo mateixa...maquillar l'angoixa...guarda-me per mi aquestes sensacions....no és facil...i no és pq no tingui ningu per compartir aquets moments de feblesa q es presenten diariament..no és aixo...es q es molt complicat..es q jo soc molt complicada i prefereixo querdar-mu per mi..se q no es bo pero potser si ho comparteixo pensaran quina tonteria...pq precisament es el q jo penso kina tonteria!!!!

el meu cap no desconecta mai..em costa escriure akestes sensancions..penso penso i penso en la vida..en mi..en la iaia q la trobo molt a faltar a que em diria..pq malgrat q tinc una familia i amistats q m'estimen moltissim i fan sentir molt importan..crec q la iaia es l'unica q m'entendria si li explikes les meves coses..de fet la sento aprop pq ella segu q em veu..

com deia penso en la vida en mi..en si un dia cambiara,o camviare...penso en la vida dels altres i em formulo preguntes(pq los demas si y yo no...pq la gent t sort...nose coses q torno a repetir si explikes sonarien a bestieses)pero com diu una canço de colplay q m'agrada molt nadie dijo q fuera facil...

pq avegades penso pq la vida no es com els finals de les pelis?pq jo em sento molt identificada en la peli amelie pero a la realitat no visc feliç amb l'home dels meus somnis(q n´hi ha i molts jiji)

pq tot no pot ser com els contes de fades com els q màgraden a mi la tipicia noia q no ha tingut mai una felicitat completa fins q apareix el princep?

pq em considero rara per la meva edat per moltes coses q torno a dir si explikes sonarien a tonteria..pero si soc molt rara per la meva edat

es dolent q pensi sempre en els altres?es a dir primer els altres la seva felicitat i despres la meva es dolent aixo?¿?jo crec q no..pero suposo q a la llarga docns akestes sensacions em passen factura

i q hauria de ser mes valenta a la vida hose..si jo en soc concient pot ser aket es el problema...pot ser la majoria de noies de la meva edat de ben segur pensen en unes altres coses jo en canvi continuo dient i considerantme rara..nose estik filosofan massa..avegades millor dit sempre penso q la meva felicitat dura pokets instants i sempre acabo fent la mateixa reflexio avegades sembla q la felicitat y les coses bones q algun dia espero q em regali la vida em facin por pot semblar una tonteria pero no ho és sempre penso massa bon dia tinc jo avui..nose la felicitat em fa por?¿?potser si