ahir vaig obrir una capsa que no hauria d'haver obert..jo soc aixi de dificil moltes vegades em fan mal sense saber-ho
creus que ell es perfecte que es per tu pero res de tot aixo..un llarg silenci,un petit gest i et cau el mite i t'adones que has perdut el temps com una imbecil durant 7 anys somiant el que mai passara..costa d'assimilar pero ho vas fent poc a poc pero sempre queden els records pocs records pero queden imatges moments il.lusions
persones noms cançons que fan inevitablement recordar.potser exagero potser si jo crec que ho magnifico tot massa..crec que estimo massa estimo a qui no em correspon amors dificils...quan ho vas assumint et vas donant conta veus amb un petit moviment comences a coneixe i veus que realment no estaba fet per mi es veritat que tinc debilitat per la diferencia persones diferents que no tinguin res a veure amb mi pero realment aixo era molt dificil i començes a veure coses que ara i despres de 7 anys veig clar no eres per mi i saps fa mal dir-ho escriureu i pensar-ho pero m'alegro de haber-ho descobert
pero penso que en algun lloc d'aquest mon hi haura algu que no sera perfecte..pero que sera per mi i que algun dia sera perfectament per mi
