sábado, 7 de agosto de 2010

carta de Moisés a Dani Jarque (1 any sense dani jarque)

Estos últimos días nos hemos vestido de luto por la pérdida de un ser querido como Dani Jarque. Jarque ha hecho estremecerse al mundo del fútbol y del deporte en general, con su repentina y trágica muerte.


Algo que todavía muchos no nos podemos creer. Después de unos días duros, he decidido escribir unas líneas en memoria de alguien, de quien me siento profundamente orgulloso de habérmelo podido cruzar en la vida y que siempre ocupará un rinconcito dentro de mí.

Seguramente hayamos visto su dorsal 21 y su apellido, Jarque, en todos los medios. Un chico fuerte, joven, sano, con un futuro espléndido por delante. Pero cierto es, que si habláramos solo de Dani, únicamente sus más allegados notarían la diferencia. Ellos han perdido a un chico sencillo, discreto, humilde, amigo de los suyos, con una honestidad y generosidad enormes. Sólo ellos, los que compartían su día a día, saben cómo era Dani, sólo ellos, a día de hoy, se despiertan por la noche esperando que acabe esta pesadilla.

Porque por encima del futbolista que todos conocíamos y por encima de pertenecer a este negocio/espectáculo/deporte desde pequeño, Dani tenía una vida privada llena de ilusiones y objetivos. A punto de formar un familia con el nacimiento de Martina, al lado su mujer Jessica; con una hermana a la que le gustaría haber visto más; unos padres orgulllosísimos de cómo era su hijo o una serie de amigos incondicionales de toda la vida.

Todos ellos tuvieron que compartir su profundo dolor, con todos los que le hemos visto forjarse como jugador. Les arrebatamos cierto espacio privado.

Por todo ello, sólo quería hacer saber que para nosotros Dani Jarque siempre estará en nuestra memoria y nuestros corazones. Y pese a que la vida sigue y aunque quizás sirva de poco, personalmente, me gustaría agradecer el haber conocido a Dani en vida y no me cabe duda de lo orgullosos que sus seres queridos se deben de sentir, por cómo fue Dani en todas las situaciones y con todos los que nos cruzamos con él.

Ese sentimiento permanecerá imborrable y ahí estaremos año tras año.

Todos mis compañeros y yo mismo, creíamos mucho en él. Ha sido nuestra verdadera alma estos últimos años. Quizás no ha sido tan mediático como otros pero para todos sus nosotros, era un ejemplo. Él era jerarquía, ambición e intensidad en todo lo que hacía.

Esperamos que nos transmita desde dónde quiera que esté, esa fuerza que sólo él tenía.

Personalmente cierto es que hubiera preferido estar jugando en regional pero a su lado, aunque tenemos que pensar en todo lo que él nos dio en vida y tratar de que nos sirva su ejemplo. Sería la mejor forma de rendirle homenaje.

Para terminar necesito despedirme de ti.

“Ahora mismo sólo puedo reprocharte una cosa: con todos los buenos momentos que hemos vivido juntos con el grupo, en mil y una ocasiones durante todos estos años, me dejas grabado en la cabeza, una última imagen en la habitación de Coverciano que no te hace justicia.

No quiero recordarte así. No quiero guardar en mi memoria esa fatal última vez que te vi. Quiero recordarte con todos los valores que de ti aprendí y sé que siempre estarás entre nosotros.

Allá dónde estés, siempre te llevaré en el corazón.

Gracias por todo amigo.”




sábado, 24 de julio de 2010

cada nit

m'agrada viatjar en el temps..es una aficio que tinc...recordar molts moments..diferentes epoques de la meva vida petits grans records
recordar molt a la iaia
recordar moltes anecdotes..es curios qan mes gran em faig mes recordo coses de qan era molt petita
recordar olors de las chuches que em compraba l'avi en una botiga molt petita del poble nou...o els pastelitos i donetes q em compraba la iaia davant del parbulari=D

recordar diferents epoques de la meva vida i ferme la pregunta ara fa tants q feia o kin pentina portaba magrada fer akets viatges en el temps
cada nit recordo..viatjo en el temps revivint els records bons i dolents amb nostalgia..pero son records i jo visc de records les cançons em porten records els llibres em porten records el fubol em porta records la familia em porta records
cada nit viatjo a la meva infantesa adolescencia als records mes propers revisc els concerts els momets mes feliós els meus tristos i com sempre cada nit refelexiono sobre la meva gran paraula temuda l'angoixa pero tambe amb la meva paraula favorita heroi
cada nit...

sábado, 17 de julio de 2010

ROGER GARCIA JUNYENT♥

EL MEU PRIMER AMOR...PLATONIC

recorodo perfectament l'estiu de 1995..tot va començar amb un poster dels jugadors de la masia del barça....i de seguida tu...amb aquella timidesa els teus 18 anys..mai no s'oblida el primer idol q per mi va ser gairebe un amor!!!
recordo q nomes et veia a tu als partits i akells gols!!!!=D
fotos entrevistes..home de pokes paraules pero em vas robar el cor!!jo volia q fossis el meu novio!!!!somiaba q et conexia!!!!
quants records l'estiu del 95 comencaba la meva adolescencia i s'iniciaba la epoca de boja pel futbol gracias a la lleva del mini!!!
i fins avui..per tu vaig sentir autentik amor!!!el meu jugador preferit!!!una epoca molt maca de la meva vida encara q tot fos platonic les fotos els posters els partits de futbol es convertian als meus 12 anys en autentiks aconteixements nomes per vueret 15 anys despres records molt bonics poemes cançons i un desig encara molt vigent el de tenir un novio com tu...em va saber greu qan vas marxar del barça pero t'en vas anar molt aprop i em vaig fer perika!!!fins q et vas anar al villarreal i et vaig perdre la pista despres de l'ajax et vas retirar pero encara 15 anys despres et tinc molt present i guardo les fotos q em vas enviar amb molt carinyo tu i l'oscar!!!!em va fer molta ilusio rebre fotos signadas per tu creia q mai t'arribaria la carta q et vaig escriure!!
molts i bons records em portes roger garcia junyent el meu preferit l'idol de l'adolesecencia,poemes cançons q em recordaban sempre a tu un amor platonic pero un gran amor !!!!

jueves, 8 de julio de 2010

i un dia mes....escribint les meves angoixes..q ningu llegeix pero q a mi em seveix de terapia..un dia mes  a l'espectativa de a veure q pasara no soporto la incertesa m'angoixo molt pensar q puc tornar a pasar molt mal moment.....espero q no vagi a mes q numes sigui un ensurt...pero de veritat qan mes ganas tinc d'aixecar cap i fer cosoes patapam una altra trampa per el cami...molt engoixada tan debo sigui un ensurt i no hagi de tornar el metge pq ho vai passar fatal

ara q semblava q inclus la meva sikiatre m'havia dit q em trobaba molt millor d'anim i em ganes de fer coses ara q tornaba a pensar q si vull puk
ara q fins i tot m'estaba plantejan treballar despres de l'estiu ara q pensaba anar a la platja fins i tot un cop per setmana pero ja veus un cop mes a l'espectativa..iaia ja ho veus espero q numes sigui un ensurt..sort de les petites coses del fublo de la musica del petits moments amb els herois somiats.....i com sempre aguantant...espero  poder anar molt aviat a la platja en tinc moltes ganes m'agradaria anar-hi el dilluns pero ja ho veus sempre em passen coses i totes dolentes..l'unic q jo sempre se q puk contar am la teva presencia pq se q ets amb el teu esperit la teva anima almenys se q et tinc sempre al meu record!!!

sábado, 3 de julio de 2010

de nou un dia mes una setmana mes tot son problemes....no puc estar mai trankila o almenys me dura en un abrir y cerrar de ojos...sembla que tots els marrons mels haig de menjar jo i no es just pq?¿?a sobre este calor agobiante e incomodo...y yo sin desconectar siempre dandole vueltas a todo siempre alerta siempre con la sensacion q pasara algo frustada intentant sortir endavant com es pot y los problemas vienen y vienen i una tarda mes escribint el q ningu llegeix nomes jo..com em sento expresant potser el q vull pero no vull...

i despres tu continues en mi mente pero aixo ja es secundari pq estik tan agobiada amb el problemes del dia a dia q pok a pok vaig oblidante menys qan poso musica o sento el teu nom...

un dissabte mes sense poder concentrarme ni distreurem..per culpa dakelles coses del dia a dia q venen sempre en mal moment i sempre negatives i no se d'on trec les forces de veritat..passar pagina q facil de dir!!!

jueves, 24 de junio de 2010

amb la mama i el papa a san quirze

ahir malgrat tot va ser una nit de records de familia de nostalgia d'emocio ahir vem celebrar una revetlla molt maca i aixo q jo no estaba gaire be...ahir va ser una nit molt especial envoltada de la famila de la gent q estimo vam veure unes pelis de familia d'akelles antigue q m'agraden i vam passar una bona estona plena de records de somriures pero tambe de absencies pero em va anar molt be feia temps q no m'ho passava tan be...pq jo pokes vegades m'ho passo be pq com sempre dic la felicitat em dura molt poc..aprenent a conformar-me am el q tinc aprenent de mica en micapq malgrat la mala racha estem aki...fent el q podem..

gracies per la nit tant especial d'ahir familia

iaia vaig sentir la teva presencia com si desde on estiguessis tu ahir tb miraves akelles pelis!!!!

sábado, 19 de junio de 2010

qan sembla q tot comença de mica en mica a anar be sempre hiha alguna cosa q s'espatlla..sempre en akesta casa passa igual..yo siempre digo demasiado bien va todo y patapam un altre problema..ja se q em queixo de mena..pero es q portem una ratxa....y mientras aguantando como se puede..esperan akella recompensa anhelada..q mai arriba..

la felicitat sempre dura pok aki....si la meva anisetat dures com la meva felicitat jo ja estaria contenta...pq aixo voldria dir q l'ansietat em dura pok ja m'agradaria ja!!tot son problemas n'acaba un i ja en comença un altre..y mientras aguantando mecha...kin mal rollo el 2010 tampok es el meu millor any la veritat..qan podrem estar una llarga temporada trankils a casa?¿?em sembla q no demano gaire jo a la normalitat per mi ja es sen diu luxe..pero ens dura molt pok..tot surt del reves i tinc moments de tot q m'ho prenc a broma o moments q m'ho prenc fatal i no es per menys..

sort tinc de la paraula desconectar..una bona canço a l'mp3 i durant uns minuts el problemes se'n van
sort tinc d'una bona peli fins q s'acaba i torno a la realitat
sort tinc d'akesta imaginacio q tinc per escaparma a mons o conec als meus idols
sort tinc del esperit de la iaia q sempre macompanya sempre penso q diria ella amb tot amb les meves coses amb les de la familia..

y sort tinc de tu q encara q no et pugui tenir ni ara ni fa set anys ni mai almenys en el smeus somnis en les meves cançons en video clips hi ets esperit roker,amor platonic.heroi vampir princep=)fins i tot en aixo tincmala sort...i m'haig de conformar estiman-te odiante=()

un altre text rallada de les meves..almenys escriure em va be...