martes, 26 de abril de 2011

el rocker amb nom de vampir

l'amor es cec encara que sigui platònic..crec que l'amor platònic es el mes cec

ahir vaig obrir una capsa que no hauria d'haver obert..jo soc aixi de dificil moltes vegades em fan mal sense saber-ho

creus que ell es perfecte  que es per tu pero res de tot aixo..un llarg silenci,un petit gest i  et cau el mite i t'adones que has perdut el temps com una imbecil durant 7 anys  somiant el que mai passara..costa d'assimilar pero ho vas fent poc a poc pero sempre queden els records pocs records pero queden imatges moments il.lusions
persones noms cançons que fan inevitablement recordar.potser exagero potser si jo crec que ho magnifico tot massa..crec que estimo massa estimo a qui no em correspon amors dificils...quan ho vas assumint et vas donant conta veus amb un petit moviment comences a coneixe i veus que realment no estaba fet  per mi es veritat que tinc debilitat per la diferencia persones diferents que no tinguin res a veure amb mi  pero realment aixo era molt dificil i començes a veure coses que ara i despres de 7 anys veig clar no eres per mi i saps fa mal dir-ho escriureu i pensar-ho pero m'alegro de haber-ho descobert

pero penso que en algun lloc d'aquest mon hi haura algu que no sera perfecte..pero que sera per mi i que algun dia sera perfectament per mi

jueves, 10 de febrero de 2011

soc aixi una mica amelie




sort de les petites coses..amb els herois somiats..sort d'aquells petits moments..que per molta gent son friks pero que per mi son importants..sort de les petites il.lusions dels moments cola-cao!!!sort de les pelis de les series del futbol....disfrutar dels petits moments..pensar dema la nit veure diaris de vampirs o diumenge veure partits de futbol..potser hauria de ser mes ambiciosa no ho nego..pero amb 28 anys la meva vida es aixi..potser patetica sii la veritat pq si ara com ara la meva vida nomes es mou per la musica el cine les series i el futbol vaig ben apanyada!!jiij ho tinc asumit que no soc com les demes noies de la meva edat ho se pero arriba un moment que no m'importa..pero si que em preocupa i confesso que em treu la son moltes nits..pero de vegades penso que ser aixi..innocent ,tenir imaginacio ,estar amb la familia,porta una casa,en claustrarme a la meva habitacio..a vegades no estan dolent si vaig a comparar..no tinc cap trauma he tingut una infancia feliç..no he tingut problemes greus de salut ,no em considero especial si no diferent..aixo avegades esta be pero de vegades moltes vegades no negare que es una mica engoixant =)el que si que avegades potser una mica de enveja sana de que la gent que m'envolta li vagin les coses be...quantes vegades haure pensat m'agradaria ser d'una altre manera..pero jo soc aixi un dia no m'agrada la meva manera de ser i una latre estic encantada aixi es la lori..pero el que tinc clar es com no m'agradaria ser mai no m'agradaria ser mala persona ni una infeliç ni m'agradaria tenir un curriculum sentimental mes llarg que una enciclopedia ni ser una persona que no pateix ni es preocupa per ningu..jo no podria ser aixi...

que porti una mena de vida una mica especial no vol dir que sigui una amargada..soc una persona  sensible a qui no costa gens fer mal,que malgrat tot sempre vull estar alegra que em preocupo massa per la gent que estimo que m'agrada cuidarlos soc una bona persona pero amb caracter i puc perdonar pero no oblidar !!una persona que li agrada celebrar festes si es a casa millor ijijij pero s'em dona be se amfitriona!!pot ser soc una persona que no te experiencia amb moltes coses especialment en el terreny sentimental..i amb moltes vivencies com viatjar o fer vacances.. que qualsevol noia de la meva edat ja hagi tingut fa temps..no m'agrada comparar la meva vida amb la dels altres pq encara em deprimire..pero estic orgullosa de molts aspectes de la meva vida estic envoltada de gent que m'estima molt em consta i m'ho desmostren constanment!!tambe se qu etinc amigues que les veig pok pq jo vull pero que se que sempre estan amb mi el problema soc jo!

cap foto de les que hiha aqui son gens angoixants..al contrari m'evadeixen totalment de realitat que ara per ara son l'unic que tinc per escapar de la meva rutina de anar comprar fregar posar secadores cuinar i un llarg etc...jo ja se que no estik sola i tothom m'anima sempre que surti i faci coses si ja hose tot aixo..la culpable soc jo hose!!!

ja fa temps que vaig acceptar que la vida no es com a les pelis ni molt menys!!l'unic que em passa es que no soc una persona valenta..pero si que soc una persona forta malgrat la meva fragilitat!!

sempre ho acabo dient pero malgrat el dia a dia per mi es un repte sobretot per la ment m'agrada recordarme quan les coses em van malament o estic baixeta la frase la meva recompensa arribara algun dia i si es en forma d'home de vampir del que sigui pero arribara malgrat totes les dificultats!!

per aixo sempre m'he sentit molt identificada amb la amelie sempre m'he identificat amb aquella pelicula



Verá, mi pequeña Amelie, usted no tiene los huesos de cristal, podrá soportar los golpes de la vida, si usted deja pasar esta oportunidad con el tiempo su corazón se ira haciendo seco y frágil como mi esqueleto. ¿A que espera? ande, vaya a por él.


"Todas las mujeres quieren dormirse en los brazos de un hombre"

El tiempo no ha cambiado nada, Amelie sigue refugiándose en su soledad, se divierte haciéndose preguntas idiotas sobre la ciudad que se extiende ante sus ojos.





Amélie:

Amélie no tenia un hombre en su vida, lo habían intentado pero el resultado nunca había estado a la altura de sus expectativas. En cambio, cultiva el gusto por los pequeños placeres... Hundir la mano en un saco de legumbres, partir el caramelo quemado de la Crema Catalana con la cucharilla y hacer rebotar las piedras en el canal Saint Marthin.



Lori no tiene un hombre en su vida,lo habia intentado pero el resultado nunca esta a la altura de sus expectativas.En cambio,cultiva el gusto por los pequeños placeres..refugiarse en su habitación ver sus series favoritas tomarse un buen colacao con mucho colacao, disfrutar de los partidos de futbol, viendo películas de sus actores favoritos,escuchando musica de sus boybands favoritas.

jo soc aixi una mica amelie

jueves, 27 de enero de 2011

2 anys


estimada iaia:

2 anys..2 espelmes..730 dies..una cançó..24 mesos .......desde que vas marxar i no he deixat d'anyorar-te i recordar-te ni un sol dia cada dia penso en tu!!em recordo de les teves frases dels moments compartits dels somriures..pero tambe dels momets delicats els de plorar perque has marxat pero no vull posarme trista perque tu no t'agradava mai veure'm trista quan estava trista em deies que faras plorar et recordes?¿o sigui que res de posar-nos tristes que avui es un dia per recordar-te malgrat tot amb alegria!!

moltes vegades penso que em diries ara en aquest moment al dia a dia els consells que sempre em donaves..t'anyoro molt iaia vas ser la persona mes important a la meva vida sense dubtar-ho la que mes em va ensenyar i crec que ets la persona a qui mes he estimat malgrat tenir una familia que m'estimo molt pero amb tu era diferent era comunicacio especial jo sempre parlo de tu amb orgull amb molt orgull i se que tu de mi tambe n'estaves molt orgullosa ho se em consta!!!

desde fa 2 anys amb qui comento les noveles?¿?sempre penso que diriem les dues com quan les comantavem juntes reiem molt o quan m'explicaves les teves coses i sempre acababas plorant..o quan venies a dinar els diumenges o quan em feies les disfreses de peke o em venies a buscar al cole i em portaves el berenar i molts cops la super pop nose moltes coses aquelles abraçades ningu me les ha tornat a fer com tu!!

alla on siguis espero que estiguis orgullosa de mi i de la familia ja se uqe no estudio ni treballo pero tu saps que porto la casa i no s'em dona gens malament tu en vida m'ho deies!!estic contenta perque de tu heredat moltes coses a que malgrat la meva aparent fragilitat sempre faig tot el possible per treure forces gracies a tu!!moltes tradicions tambe les heredat de tu celebrar aniversaris i reunions familiars com deu mana!!la cuina tambe moltes coses de les que faig ara la mama sempre em diu com la iaia i jo orgullosa!!!

alla on siguis vull que sapigues que si molts cops em veus axafada desanimada o plorant tu ja saps que de gairebe tot macabo sortint com puc..la veritat no es gens facil pero ho intento d'acord o sigui que no pateixis

no trobo el moment per acabar aquesta carta...dirte que aqui a casa no t'oblidarem mai que et recordem cada dia i que vas ser i seras la millor persona que conegut mai que t'estimo molt!!que t'estimem molt!!!!iaia t'estimo la teva glorieta

sábado, 22 de enero de 2011

al mal tiempo buena cara..o aixo intento..trex les forces d'on les trobo avegades ni jo mateixa se com ho faig pero ho acabo fent i el que em costa..pero sempre sense que els altres no ho notin no se com ho faig pero ho acabo fent ....


sort dels petits moments amb els herois somiats!!!la imaginacio fa la resta a seguir somiant fins que sona el despertador o s'acaba la pelicula

viernes, 7 de enero de 2011

lo que el viento se llevo

es una de les meves pelis preferides!!!!

un altre any..tot torna a començar..la mateixa rutina...acaba la peli..i torno a la realitat....
sort de les petites i de seguir somiant

viernes, 31 de diciembre de 2010

en 28 anys de la meva existencia no havia viscut mai un cap d'any aix de trist i depriment..ningu te la culpa son coses que passen...pero ara el que mes ganes tinc es de plorar....

mentre tothom encara sopa i prepara el raim i celebra que per fi s'acaba l'any i comença una altre..jo ja estic en pijama a la meva habitacio sola..aquest any i primer cop en els meus 28 any de vida em menjare els 12 grans de raim a la meva habitacio que depriment i que trist...la majoria de noies de la meva edat estan ja preparan-se per despres de les 12 sortir a ballar i celebrar que comença una altre any.....i jo que vols que celebri s'acaba un any patetic per mi i comença un altre amb la mateixa pinta...que trist..l'unic que aquesta matinada espero disfrutar i somiar desde el times square l'unic transportarme alla per veure la combinacio perfecta els nkotbsb aixo espero es l'unic bo d'aquesta nit....

perque fer proposits llistes o promeses no em serveixen de res nomes deprimirme mes del que ja ho estic...com sempre jo fent la friki i somiant e imaginanme una altre vida....i la meva recompensa quan arribara?¿?jo vull que arribi aviat per que a mi ja les coses em superan la millor recompensa egoistament parlan ha de arribar en forma d'home de vampir d'heroi del que sigui algu que arribi just a temps al rescat crec que seria el meu salvavides ara mateix....

com m'agradaria d'aqui un any tot fos radicalment diferent jo contenta i animada amb algu amb qui sortir pasarmo be....com sempre somiant allo que sembla no arriba mai

l'unic que em queda es disfrutar desde la meva habitacio en directe desde el times square de nova york...

trista=( sisplau 2011 canviam la vida

jueves, 30 de diciembre de 2010

penultim dia de l'any.....la veritat tinc tantes coses a dir qeu nose per on començar aquest any ha sigut per mi un mal any amb moltes coses dolentes moltes!!!!pero moltes moltes!!!!!i la veirtat del nou any que començara d'aqui unes hores no espero que comenci precisament amb molt bon peu..ja se que el meu dicurs sempre es molt negatiu pero soc realista les coses no van be d'un temps cap a aqui i jo ja em conec no em puc fer il.lusions i l'unic que tinc es disfrutar dels petits moments per mi el 2010 ha sigut un mal any..

de les poques coses bones que m'han passat aquest any es potser el retrobament amb dues persones importants a la meva vida la meva amiga berta♥ i la meva cosina susi♥

tambe descubrir i enganxarme a diaris de vampirs

i la sorpresa que m'han donat els new kids i els bsb junts

i..aixo es tot ja se que es molt trist que les millors coses del meu any siguin aquestes pero jo n'estic orgullosa encara que l'any que m'agradaria escriure'n unes altres uns altre desitjos i proposits..pero ja estic somiant un altre cop....ja vaig asumir fa molt de temps que la vida no es com les pelis....i s'han de treure forces d'on sigui i avegades nose com fer-ho....

si tingues aqui la iaia tot seria diferent segur!!!

miércoles, 15 de diciembre de 2010

avui tot va be siii molt be per fora aparentant normalitat..pero per dins..avui es un dia amb una mica de depre i amb ganes d'expressar el que sento de nou encara que em repeteixi soc aixi li dono voltes una i una altre vegada no tinc remei..avui em recordo de tu ..de quan et  vaig veure per primer cop..de quan contava els dies que faltaven per veure't..tonteries que en el seu moment van tenir molt significat i ara mes nostalgia ets un record amarg un record que en dies com avui fa mal la veritat....com m'hagues agradat felicitarte encara que fos pel facebook perque se que avui fas 31 anys..pero per culpa teva i encara nose perque no ho fare perque simplement em vas esborrar sense cap motiu aparent..i jo imbecil de mi continuo recordante i amb fa mal pero que hi farem avegades em surt la vena romantica i em va be escriure de la rabia i plorar de rabia i escoltar tatntes i tantes cançons que et dedicaria....si fos mes valenta et diria el que penso encara que fos per e-mail per el facebook..pero la meva i con¡bardia m'ho impedeixen a mes no val la pena perque quan tinc aquets moments de debilitat de tu despres m'atipo de capricis dels meus favorits dels idols que son idols per mi de la gent que admiro de veritat i s'em passa veient i escoltant musica dels meus grups que encara que siguin persones imposibles son importants i tu ho vas ser pero tot massa platonic massa irreal ..i prefereixo somnia amb altres que amb tu ..pero ja et dic que tinc moments de debilitat amb tu pero ja no com a amor platonic i pensar que bonic o que emocionant o que guapo que rebel que bon music..sino el record amarg ...i la sensacio d'haver perdut el temps el somnis com una imbecil...tenir un amor platonic com tu perfecte rebel amb personalitat music amb la teva gorra sempre amagant la cara de pillo el noi dolent el rocker amb nom de vampir

avui moltes cançons de rabia que m'agradaria dedicarte!!!..saps?¿?ja no hi surts als meus somnis!!

¿How does it feel to be a fallen angel ?..



lunes, 6 de diciembre de 2010

nomes vull saber perque..perque de cop volta esborrada del facebook..mesos pensant en aquesta pregunta perque..doncs crec que jo mateixa tinc la resposta perque no t 'interessa algu tan frick com jo....quantes vegades he volgut enviarte un missatge amb el perque?em va fer tanta il.lusió trobarte al facebook..i ens vem agregar pero per poc temps el perque continuo sense saber...saps que definitivament perdo el temps amb tu....si si soc una imbècil rematada 7 anys sent una idiota total i perdent el temps..ja sabia que no podia aspirar a res mes que a la teva amistat..jo t'admiraba com persona i com a music i ara m'adono que perdia el temps nomes perque volia ser la teva amiga o almenys per facebook pero ni aixo..
aquesta nit he somiat que tenia el valor de dirtu encara que nomes fos per missatge de facebook..i saps al final del somni jo plorava de rabia buscant algu i aquest algu m'estaba esperant la imatge d'un noi que m'abrarçat i no erets tu era un altre de millor...no et desitjo cap mal al contrari espero que siguis molt feliç perque t'ho mereixes..jo set pensant que erets l'home perfecte el dels meus somnis un crack doncs saps que et dic que no ets tan crack com em pensava i ets tan crack com tu et penses..pero en que he estat pensant durant set anys que tonta i nomes t'he vist tres cops t'he idealitzat i nomes aixo idealitzat!!pero d'altra banda em pregunto per que jo no puc tenir un noi aixi l'home perfecte el rocker em nom de vampir pensava jo..i nits i nits imaginant..com soc una bleda una imbecil que contaba cada any els dies que faltaven per veuret una imbecil que sempre guardara les baquetes que em vas regalar i l'autograf..una imbecil que encara plora molts cops quan escolta blink una imbecil que per sort ja li ha caigut el mite una imbecil que sempre espera aixo soc una fricki que no veia que nomes era un ideal.....una tonta que cada vegada que veu el victor valdes no pot evitar recordarse de tu..perque aixo es el que comences a ser per mi un record a vegades dolç i avegades amarg..estic segura que no ho has fet volguent mes que res per que per tu dec ser molt insignificant algu qui has vist tres cops a la vida i que li has regalat unes baquetes nomes aixo una fricki que et va dir t'admiraba una friki que et va demanar un autograf..i una fricki que et diu que avui al final del meu somni ha vist a un altre noi que no erets tu!!!!peruq tenirte fins ara era un somni que desitjava mes que res en el mon pero ara nomes ets un record i cançons de rabia!!aquest missatge sempre es el que m'agadaria haberte escrit al facebook pero com sempre la por la cobardia moltes vegades no em deixen viure trankila pero saps no ho fare perque encara tinc dignitat i escriuret encara m'humiliaria mes i ja tinc prou amb els meus neguits i pors diaris....ha sigut bonic no et negare tenir un amor platonic com tu perfecte rebel amb personalitat music amb la teva gorra sempre amagant la cara de pillo el noi dolent el rocker amb nom de vampir




martes, 16 de noviembre de 2010

gLORIeta

spanish eyes


sang balugrana

orgull blanc-i-blau

cor catala

backstreet girl

takie girl

goonie

hobbit

nkotblock girl

vampirica



foto del dia de mi cumple





gracias!!!



tete y vane(tata)♥

family♥susi♥

martuki♥sandreta♥noe♥berta♥coco♥karliss♥elsy♥

gracias mi tata esther♥



glorieta....cenicienta azulgrana♥ y blanquiazul♥

lunes, 15 de noviembre de 2010

lori..amelie








sempre m'he sentit identificat amb la pelicula amelie..o mes ven amb el personatge de la amelie una noia que es fa preguntas molt estupides que te somnis que li agradaria que la seva vida fos diferent..l'amelie es una noia que sempre pensa en els altres i quan pensa en ella sempre te por a que les coses li surtin malament..es una peli molt maca l'unica diferencia es que l'amelie troba el seu noi i es corresposta en canvi jo..
be ja se que la vida no es com les pelis pero es guai pensar aixi

martes, 2 de noviembre de 2010

jo... la lori

feia mes de 2 mesos que no actualitzaba el meu blog-terapia=)..be doncs

la lori es una persona sobretot amb molta por amb molts nervis sempre..la lori tambe es una persona rencorosa tambe es una persona que sap perdonar pero no oblidar la lori es una persona a qui es molt facil fer mal la lori es una persona que malgrat tot malgrat la seva fragilitat es una persona mes forta del que sembla la lori te poques amigues pero les poques que te sap que l'estimen i molt..la lori es una persona molt hello kitty

la lori es una persona que avegades es veu molt innocent..la lori es una persona molt insegura molt inexperta la lori es una persona molt readical en el sentit de avui estic romantica i un altre dia no..la lori es una persona que viu el moment a qui no li agrada fer plans la lori sempre toca de peus a terra menys quean escolta musica i s'en va a dormir que aleshores la imaginacio vola

a la lori li agraden els vampirs de les pelis i la series!!!la lori es molt de boy-bands i de molt futbol..la lori molts cops plora pero molts cops s'empassa les llagrimes..la lori troba molt a faltar la iaia a la lori moltes vegades li agradaria que la seva vida fos d'una altra manera i ser tan cobarda sobretot quan s'enamora malgrat tot a la lori li agrada ser com es en molts aspectes sobretot en responsabilitat...

aquesta soc jo..afrontant el mes de novembre el meu mes!!d'aqui uns dies faig 28!!!poc a poc un mes que espero sigui maco per moltes raons!!

lunes, 16 de agosto de 2010

aquest blog comença a ser una mena terapia per mi un lloc on expressar com sento..gairebe es com diari i la veritat es que comença a enganxarme la idea..una tarda mes mentre escolto els new kids on the block aqui mirant de distreurem mirant de que la tarda no se'm faci molt llarga..intentant aclarar una mica les ideas expressa el que em passa..com si li explikes algu...ahir va ser un dia bastan wai..pero va arribar la nit i de repente el bajon...me cogio por llorar..el de sempre suposo..jo ja em conec sera una setmana complikadeta per moltes coses i simplemente me derrumbe..vaig estar recordant a la iaia com gairebe cada nit e intentant imaginarme els consells que em donaria....

nose ahir plorava mes que res per mi es q estic començant a pensar que seria un gran pas per mi intentar pensar una mica mes amb mi jo sempre fent de cenicenta de mareta..nose haig de pensar una mica mes amb aixo es dolent?jo crec que no que ja aniria sent hora..nose petites coses del dia a dia m'ho fan veure per exemple ara mateix no hiha gaire bon ambient a casa i aixo pot arribar a ser tan engoixant que fins i tot s'encomana..pero no vull no em dona la gana perque jo tampok estik gairebe i nomes em faltaria encomanarme daket ambient aixi que me posat aki a escoltant musica i escribint el blok es una bona terapia...

per variar preguntanme que per variar ens podren passar coses a casa..pq semble que tot o gairebe tot sens torni del reves....pq arriba un moment que tot em superar i ja no se com reacciona ni don treure les forces...
semble que les coses bones son irreals producte de la meva imaginacio i les coses reals son les reals..

per aixo valoro tan les petites coses els petits moments de la vida cuotidiana per mi es basic...

intentan passar pagina i oblidar aquell amor impossible del rocker amb nom de vampir ara nose nose kina parida=)no em vull fer ilusions pero o si espero que la ilusio que pok a pok tinc es converteixi en realitat encara que tot plegat fa una mica de por pero estan normal que jo tingui por no he sigut mai valenta nomes supervivent..pero ja saps q passa lori si et fas moltes ilusions al final res a mi em pot i molt la timidesa amb els nois i sumat a la meva superangoixa ja veurem...nose a mi la veritat alguna cosa comença a sentir nose ja veurem m'agradaria molt la veritat pero la lori es molt complicada.....

martes, 10 de agosto de 2010



DANI JARQUE :el cel és blanc-i-blau

Tocaremos el cielo con las manos - Javier Chica

¿Que tal amigo? No sé cómo empezar… Me han dado la posibilidad de escribirte unas palabras y no lo he dudado ni un segundo. Hoy hace un año que te fuiste. Resignados, seguimos esperando un porqué. Una pregunta sin respuesta. Te contaría tantas cosas, que todo un diario quedaría pequeño para ello.


Un año después de que te fueras, seguimos pensando que es mentira, que estas en un lugar mejor, pero nunca que nos dejaste para siempre. Sabes que hemos vivido una temporada muy dura, una temporada en la que gracias al estadio que tu inauguraste como capitán, conseguimos prácticamente la salvación. Dicen que cuando jugamos allí lo hacemos con 12. Y es verdad. Te notamos muy cerca. La temporada pasó y lo único que nos queda es tu recuerdo. Por cierto, España ganó el Mundial, ese Mundial que tu te merecías, y así lo demostró tu gran amigo Andrés, que nos volvió a emocionar a todos con su gesto.


Yo he tenido un verano atípico. Una lesión me dejó prácticamente sin vacaciones pero las pocas que tuve las aproveché. Estuve varios días en el mar, pescando, en aquellos rincones que tú frecuentabas sin parar, donde varias veces te había acompañado y donde nos relajábamos sin más. Sólo necesitábamos un par de cañas de pescar, un par de arpones, la zodiac y un poco de paciencia, como siempre hicimos.


Ha pasado un año y seguimos pensando cada día en ti. Y seguiremos haciéndolo toda la vida, pero no te olvides que tocaremos el cielo con las manos para que puedas estar con nosotros.












No te has ido - Ferran Corominas



Hola Dani: Ya ha pasado un año del horrible día de pretemporada en tierras italianas. Ha sido un año realmente duro para mí y también para todo el equipo.


Cómo me gustaría decirte todas las cosas que me han pasado y volver a charlar como hacíamos bromeando en todo momento. Para mí no te has ido, porque siempre pienso en ti o veo fotos tuyas en casa. No voy a dejar que mi recuerdo de ti se vaya. ¡Me gusta recordar todo lo que hacíamos juntos! La tristeza inicial que sentía (y que en determinados momentos siento) se ha convertido en recuerdos positivos de los grandes momentos que vivimos el uno con el otro. ¡Qué bien me lo pasaba contigo! Ya sabes que lucharé para que estés orgulloso de tu amigo y lo voy a lograr. Puedes estar seguro de ello. ¡Ah! Otra cosa, ¡tienes una hija guapísima! Es normal, conociendo a sus padres.






Bueno Dani, quiero que sepas que te echo de menos y que siempre estarás en mi corazón.






Un abrazo amigo.




Eternamente en deuda - Moisés Hurtado




Ha pasado un año desde que partiste. Un año que lo ha cambiado todo para mí. El momento más duro que me ha tocado vivir, hasta ahora, me ha recolocado y ha significado un antes y un después en mi vida. Las alegrías ya no son iguales. Y las tristezas tampoco. Aprendes a relativizar todas las cosas que te pasan, tanto las positivas como las negativas. Creo que me pusiste la primera capa de ese tipo de corazas que se pone la gente que ha sufrido un hecho trágico para no venirse abajo.






Hace poco leí que la felicidad si no es compartida no existe. Me hubiera gustado compartir muchos momentos felices contigo. Allí donde estés, sabes que te estaré eternamente agradecido por mostrarme muchos caminos. Y más agradecido te estoy de que todos ellos hayan tenido que ver con la honradez, la humildad y el ser buena persona, que para mi no es lo importante, sino lo único.






No te recordaré tanto por cómo eras dentro del campo, sino por lo que transmitías fuera. Así que, seguramente, te tocará acompañarme en todas las decisiones importantes de mi vida, como ya has hecho este año. Me darás buenos consejos y me guiarás. Y yo estaré eternamente en deuda contigo hasta que algún día te la puedas cobrar. Siempre estarás con nosotros.

sábado, 7 de agosto de 2010

DANI JARQUE el cel es blanc-iblau (1983-2009)


recordo aquell moment d'incertesa d'angoixa..quan vaig saber la noticia....una sensacio dificil d'explicar i molt molt dificil d'oblidar...recordo estar llegint la noticia amb llagrimes als ulls i al costat el meu germa marc amb cara d'incredulitat....mai oblidare aquella tragica nit la vida d'un dels jugadors que admirava de l'espanyol s'havia apagat de cop i volta no m'ho podia creure...el mon del futbol va quedar en estat de xoc..no podia creure que ja no tornariem a veure al dani cada diumenge lluint el seu braçalet de capita fent de lider....posant seny.

i son en aquells moments de tristesa quan recordava els gols importants que havia fet pel seu equip a la uefa del 2007 o un gol que li va marcar el madrid...era un gran jugador..i ha deixat un gran buit dins i fora del terreny de joc....i com aficionada que soc blanc-i blava vaig plorar ho reconec aquella nit quan ja era al llit i recordava gols jugades partits contra al barça la seleccio catalana..les llagrimes de la derrota de la uefa del 2007..i intentan tot i aixi animant als seus companys..va ser una gran lider.

van ser dies molt tristos..veure la seva famila plorant..els comanys d'equip van ser uns dies on cada cop que posava la tele no podia evitar les llagrimes als ulls..

tothom segueix recordante..quan vaig veure que l'andres iniesta et va dedicar el gol de la final del mundial s'em va fer un nus a la gola no vaig poder cridar aquell gol...va ser un moment emotiu precios i un detall d'algu que t'estimava molt i t'apreciava molt i mai oblidare el que duia escrit a la seva samarreta ¨dani jarque siempre con nosotros¨



el cel es mes blanc-i blau que mai..esportistes com tu, persones com tu, homes com tu han fet que jo i  molta gent estigui orgullosa de ser del espanyol i sentir aquets colors amb molt d'orgull

1 any despres tothom et segueix recordant amb emotivitat cada diumenge al minut 21..el teu minut un minut d'aplaudiments de records d'emocions cada diumenge no t'oblidem DANI JARQUE

carta de Moisés a Dani Jarque (1 any sense dani jarque)

Estos últimos días nos hemos vestido de luto por la pérdida de un ser querido como Dani Jarque. Jarque ha hecho estremecerse al mundo del fútbol y del deporte en general, con su repentina y trágica muerte.


Algo que todavía muchos no nos podemos creer. Después de unos días duros, he decidido escribir unas líneas en memoria de alguien, de quien me siento profundamente orgulloso de habérmelo podido cruzar en la vida y que siempre ocupará un rinconcito dentro de mí.

Seguramente hayamos visto su dorsal 21 y su apellido, Jarque, en todos los medios. Un chico fuerte, joven, sano, con un futuro espléndido por delante. Pero cierto es, que si habláramos solo de Dani, únicamente sus más allegados notarían la diferencia. Ellos han perdido a un chico sencillo, discreto, humilde, amigo de los suyos, con una honestidad y generosidad enormes. Sólo ellos, los que compartían su día a día, saben cómo era Dani, sólo ellos, a día de hoy, se despiertan por la noche esperando que acabe esta pesadilla.

Porque por encima del futbolista que todos conocíamos y por encima de pertenecer a este negocio/espectáculo/deporte desde pequeño, Dani tenía una vida privada llena de ilusiones y objetivos. A punto de formar un familia con el nacimiento de Martina, al lado su mujer Jessica; con una hermana a la que le gustaría haber visto más; unos padres orgulllosísimos de cómo era su hijo o una serie de amigos incondicionales de toda la vida.

Todos ellos tuvieron que compartir su profundo dolor, con todos los que le hemos visto forjarse como jugador. Les arrebatamos cierto espacio privado.

Por todo ello, sólo quería hacer saber que para nosotros Dani Jarque siempre estará en nuestra memoria y nuestros corazones. Y pese a que la vida sigue y aunque quizás sirva de poco, personalmente, me gustaría agradecer el haber conocido a Dani en vida y no me cabe duda de lo orgullosos que sus seres queridos se deben de sentir, por cómo fue Dani en todas las situaciones y con todos los que nos cruzamos con él.

Ese sentimiento permanecerá imborrable y ahí estaremos año tras año.

Todos mis compañeros y yo mismo, creíamos mucho en él. Ha sido nuestra verdadera alma estos últimos años. Quizás no ha sido tan mediático como otros pero para todos sus nosotros, era un ejemplo. Él era jerarquía, ambición e intensidad en todo lo que hacía.

Esperamos que nos transmita desde dónde quiera que esté, esa fuerza que sólo él tenía.

Personalmente cierto es que hubiera preferido estar jugando en regional pero a su lado, aunque tenemos que pensar en todo lo que él nos dio en vida y tratar de que nos sirva su ejemplo. Sería la mejor forma de rendirle homenaje.

Para terminar necesito despedirme de ti.

“Ahora mismo sólo puedo reprocharte una cosa: con todos los buenos momentos que hemos vivido juntos con el grupo, en mil y una ocasiones durante todos estos años, me dejas grabado en la cabeza, una última imagen en la habitación de Coverciano que no te hace justicia.

No quiero recordarte así. No quiero guardar en mi memoria esa fatal última vez que te vi. Quiero recordarte con todos los valores que de ti aprendí y sé que siempre estarás entre nosotros.

Allá dónde estés, siempre te llevaré en el corazón.

Gracias por todo amigo.”




sábado, 24 de julio de 2010

cada nit

m'agrada viatjar en el temps..es una aficio que tinc...recordar molts moments..diferentes epoques de la meva vida petits grans records
recordar molt a la iaia
recordar moltes anecdotes..es curios qan mes gran em faig mes recordo coses de qan era molt petita
recordar olors de las chuches que em compraba l'avi en una botiga molt petita del poble nou...o els pastelitos i donetes q em compraba la iaia davant del parbulari=D

recordar diferents epoques de la meva vida i ferme la pregunta ara fa tants q feia o kin pentina portaba magrada fer akets viatges en el temps
cada nit recordo..viatjo en el temps revivint els records bons i dolents amb nostalgia..pero son records i jo visc de records les cançons em porten records els llibres em porten records el fubol em porta records la familia em porta records
cada nit viatjo a la meva infantesa adolescencia als records mes propers revisc els concerts els momets mes feliós els meus tristos i com sempre cada nit refelexiono sobre la meva gran paraula temuda l'angoixa pero tambe amb la meva paraula favorita heroi
cada nit...

sábado, 17 de julio de 2010

ROGER GARCIA JUNYENT♥

EL MEU PRIMER AMOR...PLATONIC

recorodo perfectament l'estiu de 1995..tot va començar amb un poster dels jugadors de la masia del barça....i de seguida tu...amb aquella timidesa els teus 18 anys..mai no s'oblida el primer idol q per mi va ser gairebe un amor!!!
recordo q nomes et veia a tu als partits i akells gols!!!!=D
fotos entrevistes..home de pokes paraules pero em vas robar el cor!!jo volia q fossis el meu novio!!!!somiaba q et conexia!!!!
quants records l'estiu del 95 comencaba la meva adolescencia i s'iniciaba la epoca de boja pel futbol gracias a la lleva del mini!!!
i fins avui..per tu vaig sentir autentik amor!!!el meu jugador preferit!!!una epoca molt maca de la meva vida encara q tot fos platonic les fotos els posters els partits de futbol es convertian als meus 12 anys en autentiks aconteixements nomes per vueret 15 anys despres records molt bonics poemes cançons i un desig encara molt vigent el de tenir un novio com tu...em va saber greu qan vas marxar del barça pero t'en vas anar molt aprop i em vaig fer perika!!!fins q et vas anar al villarreal i et vaig perdre la pista despres de l'ajax et vas retirar pero encara 15 anys despres et tinc molt present i guardo les fotos q em vas enviar amb molt carinyo tu i l'oscar!!!!em va fer molta ilusio rebre fotos signadas per tu creia q mai t'arribaria la carta q et vaig escriure!!
molts i bons records em portes roger garcia junyent el meu preferit l'idol de l'adolesecencia,poemes cançons q em recordaban sempre a tu un amor platonic pero un gran amor !!!!

jueves, 8 de julio de 2010

i un dia mes....escribint les meves angoixes..q ningu llegeix pero q a mi em seveix de terapia..un dia mes  a l'espectativa de a veure q pasara no soporto la incertesa m'angoixo molt pensar q puc tornar a pasar molt mal moment.....espero q no vagi a mes q numes sigui un ensurt...pero de veritat qan mes ganas tinc d'aixecar cap i fer cosoes patapam una altra trampa per el cami...molt engoixada tan debo sigui un ensurt i no hagi de tornar el metge pq ho vai passar fatal

ara q semblava q inclus la meva sikiatre m'havia dit q em trobaba molt millor d'anim i em ganes de fer coses ara q tornaba a pensar q si vull puk
ara q fins i tot m'estaba plantejan treballar despres de l'estiu ara q pensaba anar a la platja fins i tot un cop per setmana pero ja veus un cop mes a l'espectativa..iaia ja ho veus espero q numes sigui un ensurt..sort de les petites coses del fublo de la musica del petits moments amb els herois somiats.....i com sempre aguantant...espero  poder anar molt aviat a la platja en tinc moltes ganes m'agradaria anar-hi el dilluns pero ja ho veus sempre em passen coses i totes dolentes..l'unic q jo sempre se q puk contar am la teva presencia pq se q ets amb el teu esperit la teva anima almenys se q et tinc sempre al meu record!!!

sábado, 3 de julio de 2010

de nou un dia mes una setmana mes tot son problemes....no puc estar mai trankila o almenys me dura en un abrir y cerrar de ojos...sembla que tots els marrons mels haig de menjar jo i no es just pq?¿?a sobre este calor agobiante e incomodo...y yo sin desconectar siempre dandole vueltas a todo siempre alerta siempre con la sensacion q pasara algo frustada intentant sortir endavant com es pot y los problemas vienen y vienen i una tarda mes escribint el q ningu llegeix nomes jo..com em sento expresant potser el q vull pero no vull...

i despres tu continues en mi mente pero aixo ja es secundari pq estik tan agobiada amb el problemes del dia a dia q pok a pok vaig oblidante menys qan poso musica o sento el teu nom...

un dissabte mes sense poder concentrarme ni distreurem..per culpa dakelles coses del dia a dia q venen sempre en mal moment i sempre negatives i no se d'on trec les forces de veritat..passar pagina q facil de dir!!!